En aquesta entrada us parlaré sobre com ha sigut la meva evolució utilitzant l'Scratch, el que he aprés, el que m'ha costat i demés.
QUÈ HE APRÈS?
En començar aquest projecte de programació amb l'Scratch jo anava bastant segura de mi mateixa i amb algunes nocions sobre el tema, ja que durant tercer i quart de l'ESO vaig estar treballant amb ella i creant petits projectes. El que no m'esperava era arribar a dominar aquesta eina tan bé ni haver descobert moltes de les múltiples funcions que aquesta web ens facilita.
La creació de llistes ha sigut quelcom nou per a mi i ha sigut una eina que m'ha agradat molt utilitzar, ja que considero que dona molt de joc per a crear activitats per a nens i nenes i és molt eficient. També he tret partit a les variables per a crear jocs amb puntuació i al fet de poder enviar missatges, ja que amb aquest mètode he pogut crear junt amb les meves companyes un joc que anés canviant d'escenaris i de personatges constantment.
D'altra banda, he après que l'ús d'aquesta aplicació és molt útil per a donar a l'alumnat d'endinsar-se en el món de la programació amb conceptes bàsics i fent-ho d'una manera divertida, entretinguda i que els hi permet fer volar la seva imaginació.
Tanmateix, és important que en una formació de mestres com és la carrera d'educació primària que estic cursant, adaptar als futurs professors i professores al context i a les eines que hi ha en aquest, com és en aquest cas les tecnologies.
COM HO HE APRÈS?
M'ha sorprès i agradat molt la metodologia de l'assignatura, ja que sento que he après a dominar l'Scratch de forma voluntària en haver de crear jocs. És a dir, la professora ens donava unes instruccions i pautes i a partir d'aquí tu havies d'esbrinar com programar per aconseguir el resultat demanat, sempre amb llibertat creativa.
A més, cada joc proposat estava pensat per a introduir i descobrir una nova eina de programació i, per tant, el coneixement l'he anat adquirint de forma endreçada i sense molts dubtes. Endemés, les entregues d'aquests projectes eren molt flexibles i he pogut gaudir d'un treball autònom, organitzant-me com volia.
Altrament, el fet de crear un projecte en grup m'ha fet aprendre molt, ja que entre les quatre companyes anàvem compartint coneixements i idees, organitzant-nos la feina i repartint-la.
L'únic que he trobat a faltar ha sigut fer més classes presencials, ja que si em sorgien dubtes i la classe era en línia era una mica difícil que entengués a la professora i els aclarís.
QUÈ ÉS EL QUE HA POGUT FALTAR?
Com he dit abans, una cosa que he trobat a faltar són les classes presencials per a poder aclarir els dubtes amb molta més facilitat i eficàcia i per aquest fet he trobat alguna mancança a l'hora de crear els projectes. A més, per a fer el treball hem hagut de comunicar-nos per videotrucada, i va ser un treball lent de fer, desaprofitant una mica el temps.
D'altra banda, que el treball fos bastant autònom és en part bo per mi i a la vegada dolent, ja que molts dels projectes els he deixat sense fer fins a quasi última hora. Si torno a fer algun projecte d'aquest estil, sé que he d'organitzar-me millor i anar fent a poc a poc.
Però, tot i això, crec que he treballat prou bé, amb ganes i estic molt satisfeta del meu treball, tant amb els projectes d'Scratch com amb el blog.
Comentarios
Publicar un comentario